dissabte, 7 d’agost de 2010

Una ciutat d'immigrants

«El vaixell va davallar pel Hudson i va fer cap a l'estret de Narrows. Vaig assegurar-me de ser a la coberta per a poder dir adéu a l'illa d'Ellis. Tothom s'acomiadava de l'estàtua, però el meu comiat especial era per a l'illa d'Ellis, alhora terra d'esperança i de desenganys.»

Frank McCourt, Teacher Man (2005).


Registry Room, 7


Ellis Island
Irlandesos, italians, porto-riquenys, jueus del centre i de l'est d'Europa… Nova York, des de la seva fundació com a colònia holandesa, el 1625, ha estat el principal port d'entrada d'immigrants als Estats Units; sobretot, i al llarg dels segles XIX i XX, de les dues grans onades migratòries provinents d'Europa. A l'illa d'Ellis (Ellis Island), un illot del port de Nova York, a l'estuari del Hudson, hi va funcionar de 1892 a 1954 un centre federal de control i recepció d'immigrants, per on hi van passar 12 milions de persones (es calcula que un terç de la població actual dels EUA, més de 100 milions de persones, poden resseguir els seus orígens fins a Ellis Island). La primera persona inscrita al registre va ser Annie Moore, que va arribar a Ellis Island el primer dia de l'any 1892, a l'edat de quinze anys. En l'actualitat, en l'edifici del centre (que té un magnífic sostre de volta catalana, obra de l'arquitecte Rafael Guastavino) hi ha un museu de la immigració, una biblioteca que porta el nom de Bob Hope, un dels immigrants "més il·lustres" que van passar per l'illa, i, en el registre, pots cercar si algun avantpassat teu va entrar al nou món a través d'Ellis. Entre els catalans il·lustres inscrits al registre d'Ellis, podem trobar-hi els noms de Pau Casals (que hi consta dotze cops, entre 1914 i 1924), Xavier Cugat (que hi va passar dos cops, el 1915, amb 14 anys, i el 1921), i Enric Granados (el 1915 als 47 anys). Jo hi tinc un avantpassat "desconegut", de nom Bernat Tuson, que hi va arribar el 1920 provinent de Barcelona, a l'edat de 31 anys.

Tenement Museum
Molts d'aquests primers immigrants, sobretot els provinents del centre i de l'est d'Europa, jueus alemanys, polonesos, russos, van establir-se al barri del Lower East Side, en condicions força precàries, amb famílies senceres de diversos membres que ocupaven apartaments de petites dimensions; el que es coneix com a Tenement buildings. En l'actualitat, el Lower East Side s'ha transformat completament, és ple de restaurants, bars i locals per sortir-hi de nit ben moderns, però encara conserva l'aire del tombant de segle. L'empremta d'aquells immigrants es deixa sentir en els edificis d'antigues sinagogues amb inscripcions en hebreu a la façana, o en alguns comerços, com el clàssic Russ & Daughters, de 1914, o el cinematogràfic Katz's Delicatessen, de 1888, tota una institució novaiorquesa, on hi fan un dels millors entrepans de pastrami de la ciutat. Per acabar de transportar-te en el temps, val la pena una visita al Tenement Museum, en el qual es pot visitar un dels tenement buildings originals del Lower East Side i veure com vivien els primers immigrants de finals del XIX i començaments del XX.

Mulberry StreetClothing workers' strike, 1913

El Nova York de West Side Story
La història d'aquest musical, que es basa en Romeo i Julieta de William Shakespeare, se centra al Nova York de mitjans dels 50, i narra la rivalitat entre els Jets i els Sharks, dues bandes juvenils de carrer de diferents orígens ètnics i culturals. Els membres dels Sharks (taurons) són americans de primera generació d'origen porto-riqueny (els porto-riquenys que viuen a Nova York, o els descendents de porto-riquenys que hi han nascut s'anomenen nuyoricans, fusió de "New York" i "Puerto Rican"), dels quals se'n burlen els Jets, la banda rival, blancs de classe treballadora, que es consideren els veritables americans. El protagonista masculí, Tony, que forma part dels Jets, s'enamora de Maria, la germana de Bernardo, el líder dels Sharks.

El diàleg entre Rosalia i Anita que precedeix la cançó "America" i tota la lletra de la cançó és un exemple de les dijuntives dels immigrants; Rosalia lloa les bondats de Puerto Rico, mentre que Anita n'enumera les coses dolentes i canta allò tan famós de “I like to be in America!



Els barris ètnics
L'empremta dels immigrants ha configurat Nova York tal i com la coneixem en l'actualitat. El 36% de la població de la ciutat ha nascut en una altra banda. A Nova York, hi viuen persones provinents de més de 100 països i es calcula que s'hi parlen vora 170 llengües diferents. Les onades d'immigració més recents provenen de l'Amèrica llatina, el Carib, Àsia, Europa de l'est i Àfrica.

Els diversos col·lectius "ètnics" es concentren en barris que han estat rebatejats (de manera oficial o oficiosa) amb noms que fan referència al grup majoritari que hi viu. En alguns casos, no són més que quatre carrers; en d'altres, tot un barri sencer. N'hi ha que han sobreviscut el pas del temps i s'han nodrit de les noves onades d'immigrants que han arribat, i d'altres, que van desaparèixer fa anys, però dels quals encara se'n pot notar l'empremta en algun edifici, comerç o restaurant. Els més coneguts són els barris xinesos (a Nova York, hi viuen més de sis-cents mil xinesos i hi ha dues Chinatowns principals: una a Manhattan, i una altra a Flushing, Queens), els italians (la gairebé desapareguda Little Italy a Manhattan, i els de Bensonhurst i Bay Ridge a South Brooklyn, i Arthur Avenue al Bronx), llatins (Spanish Harlem "el Barrio", Washington Heights…), alemanys (Yorkville, la desapareguda "Little Germany" a Manhattan), russos (la "Little Odessa" de Brighton Beach a Brooklyn), polonesos (Williamsburg-Greenpoint a Brooklyn), grecs (Astoria, Queens), jueus hasídics (a Williamsburg sud, Brooklyn), i un llarg etcètera, que és una de les coses que més val la pena descobrir (i assaborir, a través de la cuina) de Nova York.

La Reina CeliaConey Island

7 comentaris:

  1. m'ha agradat molt!

    ResponElimina
  2. Gràcies per posar boniques paraules als meus records i pensaments i a més il·lustrar amb tan magnífiques fotografies el bategar de la City que tant estimo.

    ResponElimina
  3. Bona entrada, Miquel. Jo hi afegiria encara, amb aquest títol, un enllaç també a la cançó de Steve Earle: http://www.youtube.com/watch?v=nWnGctWs4JM

    ResponElimina
  4. Bé tindríem que aprendre.
    El barri català per on para? :)
    L'Estilògraf de vacances

    ResponElimina
  5. Anònim,
    Glòria R,
    gràcies a vosaltres pels comentaris

    Jaume,
    Merci per la cançó, encara que no l'he poguda veure perquè YouTube em diu no-sé-què del copyright i del país on visc… no el deuen estar censurant a Mr. Earle?

    X,
    Òndia! El barri català el conformen un seguit de cases disperses pels cinc boroughs de la ciutat, i que van canviant d'un any per l'altre. A Nova York hi viuen molts catalans, però em temo que, en l'actualitat, és una població, en la majoria de casos, passavolant.

    ResponElimina
  6. Bon apunt i bona estona la que ens fas passar els dijous a Catràdio cap als volts de les 6 de la tarda.
    Treu el cap a Vilaweb Lletres hi ha uns poemes d´en Perejaume, m´agraden.
    Imma

    ResponElimina
  7. Com sempre, Imma, gràcies per la recomanació.

    ResponElimina