dijous, 28 de gener del 2010

J. D. Salinger (1919–2010)

«Recordo fa anys que d'un dels múltiples viatges a la llavors modesta Editorial Empúries, el meu pare en va tornar amb l'edició en català d'El vigilant en el camp de sègol de J. D. Salinger. Si no em falla la memòria, aquella edició a la col·lecció Narrativa era de portada completament grisa; i va ser llavors quan el meu pare, fent ús de les seves dots didàctiques innates, em va explicar que l'escriptor novaiorquès “demanava expressament” que les edicions d'El vigilant no tinguessin cap mena d'il·lustració ni fotografia a la portada, ni ressenya de l'argument i apunt biogràfic de l'autor a la contraportada.

(…) The Catcher in the Rye va aparèixer el 1951 i tant aquella primera edició com algunes de les seves successives reimpressions, durant la dècada següent, sí que tenien elements gràfics a la portada. Més tard, l'èxit del llibre va motivar les condicions imposades per l'autor.

(…)

Aquesta tarda, remenant llibres a les parades de vell de Washington Square, he ensopegat amb una edició de butxaca d'El vigilant, publicada per primer cop el 1953. L'exemplar a les meves mans, catorzena reimpressió de 1960, tenia la coberta il·lustrada i una ressenya a la contracoberta. Una petita joia.»



The Catcher

dimarts, 26 de gener del 2010

First season

Al meu costat, al vagó, s'hi asseu una noia que va vestida amb uns texans i un abric dels ubics, de caputxa peluda. Duu una bossa, de la qual en treu un MacBook recobert d'una d'aquestes fundes de plàstic rígides, en aquest cas de color vermell, a prova de xocs; un sobre amb una pel·lícula del videoclub per correu Netflix, i uns auriculars. Connecta els auriculars al portàtil, se'ls col·loca a les orelles, treu el DVD del sobre —és la primera temporada de The Sopranos— i el fica a l'ordinador. Capítol 4.
Penso que deu tenir un commute1 llarg.

Manhattan Bridge

1Viatge de casa a la feina o viceversa.

divendres, 22 de gener del 2010

Paraules en la corda fluixa, Jesús Tuson (Tria llibres, 2009)

Volia escriure'n moltes paraules, però millor que deixem (primer) que ens ho expliqui l'autor en aquesta conversa.

Mira l'entrevista a Jesús Tuson en Alta Definició a Vimeo.


De Paraules en la corda fluixa, el darrer llibre de Jesús Tuson, que acabem de publicar a Tria llibres, n'ha escrit i parlat Allau al blog The Daily Avalanche. Us en recomano la lectura.

dijous, 21 de gener del 2010

Decibels

Divendres, 15 de gener

Llums estroboscòpics que t'enceguen i uns baixos que et regiren les entranyes. Amb prou feines entreveus l'escenari de la sala Terminal 5. Les mans a la cara i, a través dels dits que et fan d'escut, com quan eres petit i et tapaves els ulls, clucs, perquè no volies veure l'escena de terror de la pel·lícula (i alhora la volies veure), segueixes els moviments malgirbats de Julian Casablancas dalt de l'escenari.

El cantant dels Strokes s'ha reinventat en solitari amb arranjaments d'electropop al servei d'un nou cançoner amb aires de crooner punk.




Diumenge, 17 de gener

Dos dies després, recuperats els timpans i amb les vísceres recol·locades al punt de partida, la prova de foc es trasllada a Brooklyn, en una sala molt més petita que l'anterior. A l'escenari del Music Hall of Williamsburg: Dinosaur Jr, la veterania dels quals fa honor al seu nom. Els acompanya la reputació de ser una de les bandes més sorolloses del planeta: les tres torres d'amplificació que encerclen el punt on es col·locarà J Mascis a l'escenari així ho pregonen, i jo, que els he vist en dues ocasions anteriors, ho puc corroborar.

No ens deceben, però les conseqüències d'un xoc sònic de tal proporció es deixen sentir en forma de xiulets a les orelles quan, més tard, em fico al llit i m'enfarcello en el silenci.

dimarts, 19 de gener del 2010

Quarts de quatre

Passes la metrocard per la màquina i sents com arriba el tren. Saps que és el teu; ho pressents. I és igual que corris, i baixis les escales de dos en dos, mentre sents per megafonia la cançoneta del “Queens-bound…”, perquè el perdràs. Efectivament, hi arribes quan tot just s'acaben de tancar les portes i arrenca davant dels teus nassos. Perdre el tren a determinades hores de la nit a Nova York és el pitjor que et pot passar. Ara t'hauràs d'esperar més de vint minuts, assegut en un banc de l'estació deserta —encara sort que avui no fa fred!— que comparteixes amb dos rodamons i una noia que ha tingut la mateixa fortuna que tu, però que almenys no ha vist com el metro s'esfumava davant dels seus propis ulls per una mil·lèssima de segon. Obres un llibre. Paciència.

Coney Island Bound, 2

divendres, 15 de gener del 2010

Untitled 2010?

Tinc ganes de retrobar-me amb Williamsburg. Segur que aquest cap de setmana, si les temperatures hi juguen una mica a favor, em deixaré atreure per aquest imant brooklynià de cases baixes, parades de llibres i d'altra parafernàlia a les voreres; artistes, hípsters i tota mena de fauna alternativa. Parades obligades a Ear Wax Records, i a la llibreria Spoonbill de Bedford Avenue.

En aquesta artèria del barri, hi comprovaré també si amb l'any nou "l'obra d'art" s'ha revaloritzat.

Paul Richard, 2009

dijous, 14 de gener del 2010

Skyline d'avui

En direcció a Manhattan, des de dalt d'aquest escalèxtric elevat que és el metro que recorre Queens en superfície d'Astoria a Long Island City, escric cada matí les meves primeres impressions sobre el dia que comença. En aquesta època de l'any, tot sovint fan referència al temps.


[9 de gener]

Skyline d'avui: un cel blau que és el presagi d'un dels dies més freds del que portem d'hivern (ara, 6 sota zero).

[10 de gener]
Skyline d'avui: qui és que s'ha deixat la porta del congelador oberta?

[11 de gener]

Skyline d'avui
: escriuré per enèsim cop que fa fred; molt de fred.

[12 de gener]

Skyline d'avui
: m'agrada la silueta del Queensboro Bridge.

[13 de gener]

Skyline d'avui
: un núvol de les dimensions de la nau de "ve baixa" presideix Manhattan.

December 20th, Snowstorm, 15

dissabte, 9 de gener del 2010

14 Fahrenheit

NY m'ha rebut amb neu —avui fa anys que hi vaig aterrar i (penso que) amb una bufada m'he plantat a l'inici del cinquè—. Esquelets d'arbre de Nadal a les voreres, fred canadenc i nits de deusotazero. Tot continua igual.

December 20th, Snowstorm, 14

divendres, 8 de gener del 2010

Presentació de Tria Llibres: el clip

Pels que no hi vam poder ser, ara ens arriba convenientment empaquetada en una càpsula de dos minuts, filmats en alta definició (gentilesa de 2mentesdistintas) i amb música de L'Abdominable Gallina Nauseabunda, la presentació de Tria Llibres a Barcelona.

Festa presentació Tria Llibres de triallibres a Vimeo.